Museu de les Mines de Cercs

A cau de museu
Episodi 7 7 min

La festa, el dol i la revolta de Sant Corneli, la colònia minera de Cercs on els miners entraven a la galeria a les sis del matí amb una sola làmpada.

Coneixereu José Enrique de Olano, l'enginyer que va modernitzar les mines de Fígols, i la gent que hi va anar arribant, d'Astúries, de Terol, de Múrcia, d'Andalusia i de més enllà. Sentireu com era un pis miner, la feina de les dones i dels nens, la festa de Santa Bàrbara, els Fets de Fígols de 1932 i l'accident de 1975 a la mina de la Consolació. I acabareu al tren miner que avui us porta 450 metres endins de la galeria de Sant Romà.

Museu de les Mines de Cercs, a la colònia de Sant Corneli, Cercs (Berguedà).

0:00 Són les sis del matí. Dalt de la muntanya, a prop de mil metres d'altitud, encara és fosc. Un home encén una làmpada d'oli. Una de sola.

0:10 Entra a la galeria, i no en sortirà fins a les sis de la tarda. Allà dins hi menjarà, hi reposarà i hi treballarà, amb aquella única llum. Això passava a Sant Corneli, una colònia minera del terme de Cercs, al Berguedà.

0:25 Un poble enfilat damunt de les mines que tothom coneixia com les mines de Fígols. Avui us hi portem. Comencem per sota terra. El carbó d'aquí és lignit, un carbó mineral que es va formar fa uns seixanta-cinc milions d'anys.

0:40 Però aquell carbó tenia un problema greu. Era lluny de tot, i calia portar-lo on el necessitaven. Entre mil vuit-cents seixanta-vuit i mil vuit-cents setanta-u es va fer un tramvia de sang entre Berga i el santuari de la Consolació. I, al costat de la boca de la mina Sant Romà, una societat italiana va aixecar els primers edificis: una cantina i uns quants habitatges.

1:01 Als anys noranta del segle dinou arriba l'home que ho canviarà tot. Es diu José Enrique de Olano. Va néixer a Liverpool l'any mil vuit-cents quaranta-set, en una família basca. És enginyer de mines.

1:14 Compra bona part de les mines de Cercs, de Fígols i de la Nou, i es posa a modernitzar-les. Amb ell arriben enginyers, topògrafs i els primers miners d'ofici, vinguts d'Astúries.

1:24 Són ells els qui ensenyen l'ofici a la gent de la comarca. Perquè aquí, fins aleshores, els miners eren sobretot pagesos, pastors i ramaders. Quan tocava feina al camp, la mina es quedava sense braços.

1:37 Olano troba la solució riu avall, a les colònies tèxtils del Llobregat. Si la gent viu al peu de la feina, la gent no marxa. Així que hi porta habitatge, forn de pa, cantina, església i escola. L'any mil nou-cents quatre, el tren ja arriba fins a les mines.

1:54 L'any mil nou-cents vuit, el rei Alfons tretze les visita i li concedeix el títol de comte de Fígols. I l'any mil nou-cents onze, Olano funda l'empresa Carbones de Berga, que es convertirà en la més important del sector miner de Catalunya. Cap a mil nou-cents vint, la colònia de Sant Corneli ja és completa.

2:14 Com s'hi vivia? Els pisos eren de lloguer, de l'empresa. La majoria feien uns trenta-cinc metres quadrats. El cor de la casa era la cuina-menjador, amb una cuina econòmica de carbó, una pica i un armari de racó.

2:29 Dues o tres habitacions. La comuna, a fora. I sense aigua corrent. La mina necessitava gent, i la va anar a buscar lluny.

2:39 Durant la Primera Guerra Mundial, quan la demanda de carbó es dispara, arriben treballadors de les conques mineres de Terol. Als anys trenta, alguns miners se'n van a les mines de potassa del Bages, on es cobra més, i el seu lloc l'ocupen famílies de Múrcia i d'Almeria.

2:55 Després de la Guerra Civil, nous miners asturians, que fugen de la repressió. Entre els anys cinquanta i setanta, sobretot gent d'Andalusia. I, al final, treballadors del Magreb, i de Polònia i d'altres països de l'Est d'Europa. A Sant Corneli s'hi va sentir la veu de mitja península, i de més enllà.

3:14 I les dones? Una llei de mil vuit-cents noranta-set prohibia que treballessin dins la mina, i també els nens de menys de dotze anys. Per a les dones, es va complir.

3:24 Per als nens, no. Aprenien l'ofici de ben petits. Les dones, a més de portar la casa, aportaven un sobresou que pesava molt. Rentaven i classificaven el carbó.

3:35 O triaven carbó enmig de la muntanya de runam. El museu resumeix la vida de la colònia en tres moments. La festa, el dol i la revolta. La festa té nom de santa.

3:49 Santa Bàrbara, patrona dels minaires, que se celebra el quatre de desembre. I té un edifici. Es va construir com a escola i convent de monges, i l'any mil nou-cents trenta-u es va convertir en el Hogar del Minero, amb cafè, biblioteca, barberia, cinematògraf i sala de jocs.

4:07 Avui és la seu del museu. La revolta ve de lluny. Fins a la Guerra Civil, la colònia va viure amb força les lluites del moment: l'enfrontament amb l'empresari, les reivindicacions laborals, la força del sindicat CNT.

4:24 Amb la Segona República, molts miners s'hi van afiliar. L'any mil nou-cents trenta-dos, els miners de Fígols es van revoltar, juntament amb els de Sallent, Súria i Cardona. La revolta va tenir un gran ressò a la premsa.

4:39 Avui en diem els Fets de Fígols. I el mil nou-cents setanta-set en vindria una altra de les més recordades: la Tancada. I el dol.

4:50 Treballar sota terra volia dir pols, humitat, esllavissades i explosions. El tres de novembre de mil nou-cents setanta-cinc, a la mina de la Consolació, hi va haver l'accident més greu de les mines de Cercs. Hi van morir una trentena de miners.

5:07 Avui, al municipi, la figura d'un miner amb casc i pic, feta de planxa d'acer i de dos metres d'alçada, recorda els veïns que van perdre la vida a les mines. La mina Sant Romà, la de Sant Corneli, no es va mecanitzar mai. Tot el carbó se'n va treure a força de braços.

5:28 La seva galeria principal arribava als sis quilòmetres. Amb els anys, la pedra i el ciment hi van anar substituint la fusta que aguantava la volta. I és gràcies a això que avui encara s'hi pot entrar. Als anys setanta, les famílies van començar a baixar cap a pobles més ben comunicats, amb més serveis.

5:49 A principis dels anys vuitanta encara se n'extreien unes trenta-cinc mil tones de carbó cada mes, i gairebé tot anava a cremar a la central tèrmica de Cercs. L'any mil nou-cents vuitanta-vuit, l'empresa va posar els pisos de la colònia a la venda, i molts miners els van comprar.

6:07 La colònia va tornar a tenir vida. El mil nou-cents noranta, l'empresa va cedir a l'Ajuntament de Cercs l'església, el teatre i el Hogar del Minero. L'any següent, Carbones de Berga va tancar.

6:19 I el trenta-u de gener de mil nou-cents noranta-nou, el museu va obrir les portes. Les colònies mineres de Cercs són les úniques que es conserven a Catalunya. I la manera de conèixer-les és entrar-hi. Un tren miner us porta uns quatre-cents cinquanta metres endins de la galeria de Sant Romà, i en sortiu a peu, amb el guia, descobrint com s'arrencava el carbó.

6:44 Podeu trepitjar un pis de la colònia tal com era als anys quaranta. I veure, una al costat de l'altra, cinquanta-una làmpades de mina. Llums d'oli, de carbur, de bateria. Com la d'aquell home que, a les sis del matí, entrava a la galeria.

7:02 Us esperem al Museu de les Mines de Cercs, a la colònia de Sant Corneli, a Cercs, al Berguedà.

Una producció d'AllTuner Originals · All Tuner Labs

Allotjat a AllTuner Cast