Museu de la Colònia Vidal

A cau de museu
Episodi 6 7 min

Cal Vidal, l'última colònia del riu: una família de Manresa va trobar l'últim tros lliure del Llobregat, a Puig-reig, i hi va aixecar un poble sencer.

  • La fàbrica de cotó, des de les bales que arribaven amb tren fins a les selfactines sota teulada.
  • Unes cases més grans que a la majoria de colònies, lluny del soroll dels telers i sense muralles.
  • Vicenç Vidal i Casacuberta, l'enginyer que la va dissenyar, i el Casal de la Dona.
  • Un teatre que és una rèplica en petit del Liceu, el tancament de 1980 i el museu que va néixer el 1995.

Museu de la Colònia Vidal, a Puig-reig (Berguedà).

0:00 Al Llobregat, entre Navàs i Berga, a finals del segle dinou, gairebé no quedava ni un racó de riba lliure. Fàbrica rere fàbrica, colònia rere colònia, el riu s'havia convertit en la principal concentració de colònies d'Europa. I va ser aquí, en un dels últims espais disponibles, on una família de Manresa va decidir construir la seva.

0:24 L'any mil vuit-cents noranta-dos, Ignasi Vidal i Balet compra uns terrenys a Puig-reig, al Berguedà. Els Vidal són una família manresana documentada des del segle setze, que al segle divuit ja treballava la seda.

0:38 Ara volen fer el gran salt: una fàbrica al peu del riu, i al seu voltant, un poble sencer. Així neix Cal Vidal, la Colònia Vidal. L'última colònia tèxtil que es va construir al Berguedà.

0:52 L'any mil vuit-cents noranta-sis comencen les obres. La resclosa, el canal, la fàbrica. L'aigua del Llobregat és el motor de tot. La fàbrica es posa en marxa amb el canvi de segle.

1:05 S'hi fila i s'hi teixeix cotó que ve d'Amèrica, de l'Índia i d'Egipte. Arriba en bales, amb el tren de Manresa a Berga, que hi té un baixador. Les bales es guarden a la planta baixa, a prop de les màquines que obren i carden el cotó. Al primer pis hi ha les contínues de filar.

1:22 I al segon, sota teulada, les selfactines. Al voltant de la fàbrica creix la colònia. Primer, un petit nucli: habitatges obrers, un oratori a tocar de la fàbrica, un convent de monges dominiques, l'escola de noies, una botiga, un forn de pa i un menjador per als treballadors.

1:43 Després, el primer carrer. Es diu carrer de Sant Ignasi, pel patró del fundador. Encara existeix. Per sota de les cases, els horts, essencials per alimentar les famílies.

1:55 L'any mil nou-cents deu, aquest primer barri ja pot allotjar dues-centes persones. I aquí hi ha una de les singularitats de Cal Vidal. Els habitatges eren més grans que a la majoria de colònies, d'uns setanta-cinc metres quadrats. I estaven lluny de la fàbrica i del riu.

2:12 Qui hi vivia no havia de sentir a tota hora el soroll dels telers, ni patir el fred i la humitat de l'aigua. A més, a diferència d'altres colònies, a Cal Vidal no hi havia muralles. Ara bé, sense muralles no vol dir oberta.

2:29 La colònia estava pensada com un món complet, ordenat i separat. A baix, a nivell del riu, l'espai de la feina. Una mica més amunt, les torres dels amos. I més enllà, la colònia obrera, amb carrers que unien les cases amb els serveis i les mantenien apartades de la fàbrica.

2:49 Un poble amb prou serveis per viure aïllat de l'exterior. I de serveis, n'hi va haver molts. Forn de pa, peixateria, carnisseria, economat, cafè. Safareig i dutxes comunitàries.

3:04 Escola. Fins i tot una oficina de la Caixa d'Estalvis de Manresa, que s'inaugura l'any mil nou-cents vint-i-vuit. Hi ha un nom que surt una vegada i una altra en aquesta història. Vicenç Vidal i Casacuberta.

3:19 Enginyer industrial, germà de l'hereu. És ell qui va dissenyar la colònia. A la fàbrica, a partir de la gran ampliació de mil nou-cents vint, hi fa instal·lar telers mecànics de diversos tipus, i més endavant telers automàtics.

3:34 I és també el gran impulsor dels equipaments socials i culturals per als treballadors, sobretot entre mil nou-cents trenta i mil nou-cents trenta-sis, i després de la guerra. Un dels edificis més grans d'aquells anys és el Casal de la Dona.

3:49 Era un convent de monges, però també molt més. Hi havia la guarderia per als fills de les treballadores. L'escola de les nenes. I una residència per a les noies joves que vivien, treballaven i estudiaven a la colònia.

4:03 Les dones treballaven a la fàbrica, i la colònia s'organitzava també al voltant de la seva feina. La Guerra Civil també va deixar la seva marca. L'església vella, la que hi havia al costat de la fàbrica, va ser cremada. La nova, d'estil neoromànic, es va consagrar l'any mil nou-cents quaranta-dos, a la plaça de la Puríssima, que es va convertir en el cor de la colònia.

4:27 Al costat, l'edifici de la Fundació Vidal, amb l'escola de nois, la biblioteca, el cafè i el casino. I un teatre nou, que també feia de cinema, inaugurat l'any mil nou-cents quaranta-set. Un teatre que té una particularitat: és una rèplica, en petit, del Gran Teatre del Liceu.

4:49 Imagineu-vos-ho cap a l'any mil nou-cents seixanta. La colònia ja està acabada, i hi viuen unes vuit-centes persones. Puig-reig és aleshores un dels grans nuclis tèxtils de Catalunya. Però la crisi del tèxtil ja truca a la porta.

5:04 A poc a poc, la fàbrica perd activitat, i la colònia perd veïns. L'any mil nou-cents vuitanta, Cal Vidal tanca. I aquí la història fa un gir. La família Vidal i la Fundació Vidal van mantenir sencera la propietat de la colònia i de la fàbrica.

5:21 No es va trossejar. I gràcies a això, l'any mil nou-cents noranta-cinc va néixer el Museu de la Colònia Vidal. Un museu que no és un edifici, sinó un poble sencer per recórrer. Hi veureu la resclosa i el canal, i la turbina, que encara funciona.

5:38 La maquinària que transformava el cotó: l'obridora, les contínues de filar, els telers. I una màquina de vapor de quatre-cents cavalls, fabricada a França l'any mil vuit-cents noranta-quatre, que va treballar en una fàbrica de Terrassa fins al mil nou-cents cinquanta-sis i que el Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya va portar a la colònia.

5:59 A Cal Vidal, a finals dels anys quaranta, també se'n va instal·lar una, com a suport de la força de l'aigua. Entrareu en un pis de treballadors, a l'escola, a la biblioteca, a la peixateria, al safareig i a les dutxes.

6:14 I a l'exposició permanent, uns rellotges dibuixats a la paret us aniran marcant les hores d'un dia qualsevol d'una treballadora i d'un treballador de la colònia. A quina hora entren a la fàbrica, què mengen, què fan quan s'acaba la jornada. Us esperem al Museu de la Colònia Vidal, a Puig-reig, al Berguedà. A la vora del Llobregat, on una família va trobar l'últim tros de riu lliure, i hi va fer un poble.

Una producció d'AllTuner Originals · All Tuner Labs

Allotjat a AllTuner Cast