Museu del Cinema - Col·lecció Tomàs Mallol

A cau de museu
Episodi 9 7 min

La torre sense dipòsit i el noi del projector: la Casa de les Aigües de Girona i Tomàs Mallol, que va passar trenta anys buscant els orígens del cinema.

Sentireu la història de la torre del Mercadal, que no va tenir mai dipòsit, i la de Mallol, que als vuit anys es va construir el seu primer projector i va acabar reunint unes vint mil peces. I passejareu per alguns dels objectes: el gran art de la llum i l'ombra de Kircher, imprès a Roma el 1646, una calavera de les fantasmagories, una càmera-projector Lumière de 1896 i el Cine NIC, el projector de dibuixos animats per a infants fet a Barcelona.

Museu del Cinema - Col·lecció Tomàs Mallol, al barri del Mercadal de Girona.

0:00 Al barri del Mercadal de Girona, a la cantonada del carrer de la Sèquia amb el carrer del Perill, s'alça una torre alta i estreta. Durant més d'un segle, a la ciutat l'han coneguda com la Torre de les Aigües. I durant anys es va creure que, allà dalt de tot, hi havia un dipòsit d'aigua.

0:18 Doncs no. No n'hi ha hagut mai cap. Als peus d'aquesta torre hi ha avui el Museu del Cinema. Aquest episodi va de dues vides que es van trobar aquí: la d'un edifici que ha canviat d'ofici tres vegades, i la d'un home que es va passar trenta anys perseguint l'origen de les imatges en moviment.

0:36 Comencem per l'edifici. Pel Mercadal hi passa la sèquia Monar, un canal documentat des del segle onze que porta aigua del Ter fins a Girona. Al llarg dels segles, aquesta aigua va moure molins de paper, de farina i de draps.

0:51 L'any mil vuit-cents seixanta-nou, el registre de la propietat ja hi inscriu una casa-fàbrica coneguda com La Gerundense. Era una paperera, moguda per l'aigua de la sèquia, amb una força de cent vint cavalls. L'any mil vuit-cents noranta-vuit, la paperera ven la finca a la companyia que porta l'aigua potable a la ciutat. Per cinquanta-cinc mil pessetes.

1:14 Aquell mateix any es comença a aixecar la torre, que s'acaba l'any següent. Per a què servia? Ningú no ho sap del cert. Potser havia de sostenir una canonada que esmorteís els cops d'ariet de les bombes.

1:26 Però tampoc no se n'ha trobat cap rastre. Potser, mentre la construïen, la tècnica ja havia trobat una solució millor, i la torre va quedar antiquada abans d'estrenar-se. Durant gairebé cent anys, això va ser la Casa de les Aigües.

1:41 A baix, el taller i el magatzem. Al segon pis, l'oficina tècnica i el laboratori. I al primer pis, fins cap a l'any mil nou-cents vuitanta, hi vivien el director del servei i un empleat. Des de mil nou-cents quaranta-nou, l'edifici és de l'Ajuntament.

1:57 La torre, sense cap feina, es va anar degradant fins que, el mil nou-cents vuitanta-cinc, els informes municipals la donaven per en ruïna. Una mobilització ciutadana la va salvar, i l'any següent es va rehabilitar. Ara, l'home.

2:15 Tomàs Mallol va néixer a Sant Pere Pescador, a l'Empordà, l'any mil nou-cents vint-i-tres. Aquell mateix any, Pathé a Europa i Kodak a Amèrica van posar a la venda dos aparells pensats per a cineastes no professionals. De petit, les projeccions ambulants que arribaven al poble el van impressionar profundament. Als vuit anys es va construir el seu primer projector.

2:39 Aquell projector, fet per un nen, encara es conserva avui a la col·lecció del museu. De gran es va fer perit industrial, va treballar a Barcelona en diversos oficis i va acabar dedicant-se a la fotografia i a la publicitat. Però el que de debò l'apassionava era filmar. Entre mil nou-cents cinquanta-sis i mil nou-cents setanta-set va rodar una trentena de pel·lícules amateurs, i cinc van ser escollides per representar Espanya en un concurs internacional de cinema amateur.

3:08 A mitjan anys seixanta va començar a reunir aparells de cinema de pas estret, sense cap idea de fer col·lecció. Tot va canviar amb un llibre: "La arqueología del cine", de C. W.

3:19 Ceram. Després de llegir-lo, Mallol va girar la mirada enrere, cap als orígens. Durant uns trenta anys va remenar mercats i encants de Catalunya, de l'Estat i de França.

3:30 Els antiquaris especialitzats l'avisaven quan sortia alguna peça. I ell no es limitava a guardar-les: les estudiava, les arreglava i les feia funcionar. La col·lecció vivia a casa seva, a Torroella de Fluvià. Allà l'ensenyava als visitants.

3:46 A la sala principal hi tenia penjat un cartell francès de mil nou-cents vint, el de la pel·lícula "Mam'zelle Milliard". El vint-i-vuit de gener de mil nou-cents noranta-quatre, l'Ajuntament de Girona va comprar la col·lecció. Unes vint mil peces: gairebé vuit mil objectes i aparells, gairebé deu mil imatges, uns vuit-cents films i més de set-cents llibres.

4:09 Per fer-hi lloc, la companyia d'aigües va traslladar les oficines i la vella Casa de les Aigües es va rehabilitar de dalt a baix, conservant la torre. L'any següent, l'Ajuntament va enregistrar Mallol a casa seva, explicant peça per peça la col·lecció.

4:26 En van sortir vint-i-una hores de gravació. Passegem, ara, per alguns d'aquests objectes. Hi ha un llibre imprès a Roma l'any mil sis-cents quaranta-sis: "Ars Magna Lucis et Umbrae", el gran art de la llum i l'ombra, del jesuïta Athanasius Kircher.

4:45 A la segona edició hi van aparèixer les dues primeres il·lustracions impreses d'una llanterna màgica, i durant molt de temps Kircher en va passar per inventor. Avui els especialistes en dubten. I fins i tot dubten que aquella llanterna funcionés: la lent és col·locada entre la llum i el vidre pintat.

5:05 Al revés. Hi ha, també, una calavera. És de cap a mil vuit-cents trenta i a dins hi duia un llum que li encenia les conques dels ulls i la boca. Formava part de l'escenografia de les fantasmagories, aquells espectacles de terror que el físic i aeronauta Étienne Gaspard Robertson va fer famosos a París a partir de mil set-cents noranta-vuit.

5:28 Sala a les fosques, sorolls inquietants, olor d'encens, fantasmes projectats sobre fum. I un mirall que, il·luminat per darrere, mostrava un cap de dimoni envoltat de serps, com una Medusa. Hi ha una caixa de noguera amb una maneta al darrere.

5:46 És una càmera-projector Lumière, fabricada a París el mil vuit-cents noranta-sis. Els germans Lumière l'havien patentada el tretze de febrer de mil vuit-cents noranta-cinc. Amb el mateix aparell es filmava, es copiava i es projectava, a setze imatges per segon.

6:04 Primer se'n van fer vint-i-cinc. Després, dues sèries més de dos-cents. I no es van vendre fins a l'u de maig de mil vuit-cents noranta-set. I hi ha, finalment, una joguina de casa nostra.

6:15 El mil nou-cents trenta-u, a Barcelona, els germans Nicolau, fills d'una família de fabricants de paper, van patentar el Cine NIC, el primer projector de dibuixos animats pensat per a infants. Els dibuixos anaven en una tira de paper, en dues fileres, i una manovella feia la resta.

6:35 La col·lecció en guarda més de mil quatre-centes peces. Tomàs Mallol va morir a Girona l'any dos mil tretze, als vuitanta-nou anys. Va poder veure com la col·lecció que havia muntat a casa seva obria les portes, el vuit d'abril de mil nou-cents noranta-vuit, com el primer museu d'aquesta mena a l'Estat.

6:54 I aquell cartell de "Mam'zelle Milliard", que havia passat anys a la sala de reserva, el museu el va voler restaurar per penjar-lo a l'exposició permanent. Si passeu pel Mercadal, aixequeu els ulls cap a la torre que no va tenir mai dipòsit. I després entreu.

7:11 Us esperen el projector d'un nen de vuit anys, una calavera que s'encén i tres segles de llum i ombra. Al Museu del Cinema, Col·lecció Tomàs Mallol, a Girona.

Una producció d'AllTuner Originals · All Tuner Labs

Allotjat a AllTuner Cast