Roda Roda, Museu de l'Automoció de Lleida
A cau de museuEl taller que es va fer museu: a Lleida, un garatge per als camions de la CAMPSA, després concessionari de cotxes, avui ple de vehicles històrics.
Seguireu les vides de l'edifici que Eduardo Velasco va aixecar el 1954 i després el recorregut: el Rolls-Royce Phantom de 1925 davant d'un Austin Seven, un De Dion-Bouton de 1907, un Ford T i un Seat 600, l'Hispano-Suiza i la seva cigonya, l'autocar Fiat de 1915 de la línia Lleida-Ponts, més de trenta motos, 1.800 miniatures i el vell fossat del taller.
Roda Roda, Museu de l'Automoció de Lleida, al carrer de Santa Cecília de Lleida, al costat dels Camps Elisis. La visita és lliure i gratuïta.
0:00 Imagineu-vos Lleida a mitjan anys cinquanta. Al costat dels Camps Elisis, al carrer de Santa Cecília, s'aixeca un edifici nou. No és una casa. Tampoc és una botiga.
0:12 És un garatge gran, pensat per a camions. Camions que han de portar el combustible a totes les estacions de servei de la província. Esta és la història d'aquell edifici. I de com, mig segle després, es va omplir de cotxes que ja no havien d'anar enlloc.
0:29 Cotxes que ara tenen una altra feina: explicar-nos d'on venim. Som al Roda Roda, el Museu de l'Automoció de Lleida. Comencem per l'edifici, perquè ell també és una peça del museu. L'any mil nou-cents cinquanta-quatre, l'empresari Eduardo Velasco García va decidir construir-lo.
0:48 La província necessitava combustible. El camp i la indústria creixien sense parar. I calia un lloc on cabés la flota de camions de la CAMPSA, que el portaven a les gasolineres de tota la província. Al cap d'un temps, els camions se'n van anar al polígon del Segre.
1:04 I l'edifici va canviar d'ofici. Des d'aleshores es va dedicar a vendre i a reparar cotxes i furgonetes. Va ser concessionari oficial d'unes camionetes molt populars, que l'empresa IMOSA fabricava amb llicència d'Auto Union a la seua factoria de Vitòria.
1:20 L'any mil nou-cents setanta, l'Ajuntament va donar el nom d'Eduardo Velasco a un dels carrers que envolten l'edifici. Dos anys després, s'hi va instal·lar MEVOSA, una empresa que distribuïa alhora Mercedes-Benz i Volkswagen. I, finalment, va ser el concessionari oficial de Mercedes-Benz per a tota la província. Penseu en el que hi havia aquí dins.
1:41 Tallers, una zona de vendes, oficines, recanvis, manteniment. I fins i tot l'habitatge del propietari. Un món sencer al voltant del motor. Fins que, l'any mil nou-cents noranta-dos, Mercedes-Benz es va traslladar a unes instal·lacions noves, als afores.
1:58 I l'edifici es va quedar en silenci. Cinc anys més tard, el mil nou-cents noranta-set, va passar a ser de la ciutat. I la ciutat el va repartir en tres vides noves. La part de vendes es va convertir en la Llar Santa Cecília.
2:13 Els habitatges es van convertir en pisos socials. I la part central, la del taller, es va convertir en este museu, que es va inaugurar l'any dos mil dos. Però un museu de cotxes necessita cotxes.
2:24 D'on van sortir? El primer fons va arribar gràcies a un acord entre l'Ajuntament i un col·leccionista, Francesc Segura. Eren catorze automòbils, cinc motocicletes i altres peces.
2:36 A partir d'aquí, l'Ajuntament hi va afegir vehicles que ja eren seus. Motos de la Guàrdia Urbana. Camions de bombers. Cotxes oficials.
2:43 I altres col·leccionistes hi van fer donacions. Avui, la col·lecció municipal té noranta-set peces. I, al seu costat, s'exposen una quarantena de vehicles de particulars, que els deixen en dipòsit i que van canviant.
2:56 El recorregut comença amb dos cotxes posats l'un davant de l'altre. Un Rolls-Royce i un Austin Seven. Tots dos són del mateix país i de la mateixa època. Però responen a dues maneres de pensar el cotxe completament oposades.
3:09 El Rolls és un Phantom de l'any mil nou-cents vint-i-cinc. La seua carrosseria només es va muntar en sis exemplars de la marca. El van donar a la ciutat Francesc Segura i Amàlia Aresté. Els seus antics propietaris el van restaurar a fons, i després el cotxe va participar en ral·lis.
3:26 El museu el considera la joia de la corona. I l'estiu del dos mil vint-i-cinc li va celebrar els cent anys. Una mica més enllà, quatre peces resumeixen tota la història. Una carrossa berlina del segle divuit, l'avantpassada de l'automòbil.
3:39 Un De Dion-Bouton del mil nou-cents set, el vehicle més antic del museu. Un Ford T, el primer cotxe fet en sèrie. I un Seat sis-cents, el cotxe que va fer popular l'automòbil en el nostre país. Entre la resta de vehicles, n'hi ha un amb nom de llegenda.
3:56 Un Hispano-Suiza de l'any mil nou-cents vint-i-vuit, propietat de l'Ajuntament. La Hispano-Suiza es va fundar a Barcelona el catorze de juliol de mil nou-cents quatre. La va impulsar l'empresari Damià Mateu, i el seu director tècnic era un enginyer suís, Marc Birkigt.
4:12 D'aquí ve el nom. Els seus cotxes de luxe portaven sobre el radiador una cigonya en ple vol. S'inspirava en l'esquadrilla de les Cigonyes, una unitat d'aviadors francesos de la Primera Guerra Mundial. El més famós, Georges Guynemer, volava amb un motor Hispano-Suiza i una cigonya pintada a l'avió.
4:32 D'aquella mateixa marca, el museu guarda un motor de l'any mil nou-cents disset, obert en secció perquè se'n pugui veure l'interior. Destaca pel seu concepte innovador. I es va presentar a París.
4:45 Després venen les motos. Més d'una trentena, des de mil nou-cents catorze fins a mil nou-cents setanta. Terrot, Peugeot, Norton, Ossa. I també marques catalanes, com Montesa.
4:58 I, és clar, la popular Vespa. Hi ha un espai dedicat als vehicles que han servit la gent. Cotxes de bombers, motos de policia, taxis, cotxes fúnebres, autocars.
5:11 I aquí hi ha una de les joies del museu. Un autocar Fiat de l'any mil nou-cents quinze, que feia la línia de viatgers i el correu entre Lleida i Ponts. El museu també guarda petits records de la ciutat. Uns surtidors de benzina.
5:26 I els seients dels antics autobusos urbans de Lleida. Tampoc no hi podia faltar el camp, que ha estat i és la base de l'economia de Lleida. Hi trobareu un antic tractor Lanz i una furgoneta Chevrolet. I una furgoneta d'aquella marca que es venia, precisament, en este mateix edifici.
5:45 En certa manera, ha tornat a casa. Al final, l'espai de les miniatures. Mil vuit-centes peces, que Ramon Duró va donar a la ciutat. Tota la història de l'automòbil, des dels primers artefactes que es movien sols fins als cotxes de carreres moderns, en cotxets que caben al palmell de la mà.
6:04 I el recorregut acaba on va començar tot. Al taller. El museu n'ha reproduït un d'antic, aprofitant una part de l'edifici original. Hi ha les eines, els cartells de publicitat, les peces de recanvi.
6:17 I hi ha el fossat, aquell forat a terra des d'on els mecànics treballaven sota els cotxes. Mireu-lo bé. Per aquí van passar camions de combustible, furgonetes i cotxes de tota una província. Ara hi passen visitants.
6:33 Si voleu sentir aquesta història de prop, veniu al Roda Roda, el Museu de l'Automoció de Lleida. El trobareu al carrer de Santa Cecília, al costat dels Camps Elisis. La visita és lliure i gratuïta, i no cal reservar.
6:46 Allà us esperen el Rolls, l'Hispano-Suiza, l'autocar de Ponts i aquell vell fossat de taller.