Centre del Romànic de la Vall de Boí

A cau de museu
Episodi 2 7 min

La llum de Taüll: com el Crist en Majestat de Sant Climent va passar segles a la penombra i va fer un llarg viatge fins a Barcelona per salvar-se.

  • La consagració de Sant Climent i Santa Maria de Taüll, el desembre de 1123, amb l'acta pintada en un pilar.
  • El Crist del Mestre de Taüll, amagat durant segles darrere d'un retaule gòtic.
  • L'expedició de l'Institut d'Estudis Catalans de 1907: Puig i Cadafalch, mossèn Gudiol i el fotògraf Adolf Mas, perduts entre la boira i la pluja al port de Caldes.
  • L'espoli de Santa Maria de Mur i l'strappo, la tècnica que va arrencar les pintures i les va portar fins al Museu Nacional d'Art de Catalunya.
  • El vídeo mapping que, des del 2013, torna a vestir l'absis de Sant Climent.

Centre del Romànic de la Vall de Boí, a Erill la Vall, la Vall de Boí (Alta Ribagorça).

0:00 Imagineu-vos un dia de desembre a la muntanya. És el deu de desembre de l'any mil cent vint-i-tres. A Taüll, un poble enfilat a la Vall de Boí, arriba un bisbe. Es diu Ramon Guillem, i és el bisbe de Roda i Barbastre.

0:15 Ha vingut a consagrar una església nova, dedicada a sant Climent. L'endemà, l'onze de desembre, farà el mateix amb l'església de Santa Maria, al mig del poble. Del que va passar aquell dia en tenim una prova ben rara.

0:30 L'acta de la consagració es va pintar en un dels pilars de l'església. Això és A cau de museu, un recorregut pels museus dels Països Catalans. Avui us portem a la Vall de Boí, a l'Alta Ribagorça. En un espai molt petit, s'hi apleguen vuit esglésies i una ermita, aixecades durant els segles onze i dotze.

0:52 Les van fer seguint models arribats del nord d'Itàlia, el romànic llombard. Campanars esvelts, de pedra, amb finestres a cada pis. Des de l'any dos mil, són Patrimoni Mundial de la UNESCO. Tornem a Sant Climent.

1:07 És una església de tres naus, separades per pilars, amb tres absis a la capçalera. Al costat s'alça un campanar quadrat, prim i alt, amb sis pisos de finestres que s'eixamplen com més amunt. I a dins, a l'absis major, un pintor que no sabem com es deia, i que avui coneixem com el Mestre de Taüll, hi va pintar una de les imatges més conegudes de tot l'art romànic.

1:32 És el Crist en Majestat. Seu dins d'una ametlla de llum, envoltat dels símbols dels quatre evangelistes i d'àngels. Té un llibre obert a la mà. Hi diu, en llatí, "Ego sum lux mundi".

1:45 Jo sóc la llum del món. Als costats del cap, l'alfa i l'omega, el principi i el final. Als arcs, la mà de Déu, la història de Caín i Abel, i un anyell amb set ulls, l'anyell de l'Apocalipsi.

2:00 Durant segles, este Crist va quedar amagat. Davant de l'absis s'hi va posar un retaule gòtic, i la pintura va quedar al darrere, a la penombra. Fins que, a començament del segle vint, Catalunya es posa a buscar els seus orígens.

2:15 L'any mil nou-cents quatre, l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner puja a Taüll. Entra a Sant Climent i, darrere del retaule, veu la figura del Crist que beneeix, amb el llibre sagrat a la mà, i al voltant apòstols, querubins i àngels. És la primera descripció coneguda d'esta pintura.

2:33 I ell mateix escriu que les restes d'aquella església són importantíssimes. Tres anys després arriba l'expedició que ho canviarà tot. El divuit de juny de mil nou-cents set es funda l'Institut d'Estudis Catalans. Pocs mesos més tard, l'Institut envia als Pirineus una missió, que en diuen arqueològica i jurídica.

2:53 La dirigeix l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch. L'acompanyen mossèn Josep Gudiol, que prendrà notes de tot, l'arquitecte Josep Goday, el jurista Guillem Maria de Brocà, i el fotògraf Adolf Mas, que carrega en mules més de noranta quilos de càmeres, trípodes i plaques de vidre.

3:11 Surten de Barcelona el trenta d'agost. El tres de setembre travessen el port de Caldes, a dos mil cinc-cents metres d'altitud. I la muntanya no els ho posa fàcil. Mossèn Gudiol ho va deixar escrit al seu quadern.

3:23 El camí, al principi bo, es torna dolent, i després horrible. Diu que li fa pensar en l'entrada de l'infern que explica Dante. Els envolta la boira. Comença a ploure.

3:35 El fotògraf Mas cau d'esquena sobre una roca. Es fa fosc, i es perden entre cingles i tarteres. Un pastor els ajuda a baixar, però al final s'han d'aturar i esperar. Passen dues hores i mitja a les fosques, fins que algú puja de Caldes de Boí amb llanternes per anar-los a buscar.

3:52 L'endemà descansen al balneari. I el cinc de setembre comencen la feina. A Santa Eulàlia d'Erill la Vall troben unes talles de fusta d'un Davallament de la Creu, l'únic de Catalunya que conserva les set figures.

4:05 A Sant Joan de Boí, pintures d'animals fantàstics i de joglars. A Santa Maria de Taüll, pintures sota l'emblanquinat. I a Sant Climent, la coberta de fusta intacta i el Crist de l'absis. Puig i Cadafalch s'emociona.

4:20 Diu que han trobat el prototipus d'església romànica. En aquell viatge dibuixen més de trenta esglésies que ningú no havia estudiat i fan més de dues-centes fotografies. Les publicacions de l'Institut fan entrar estes pintures en el món dels estudiosos. L'any mil nou-cents onze, un volum sobre la pintura mural romànica ja recull Sant Climent, Santa Maria de Taüll i Sant Joan de Boí.

4:43 Però ser conegut també té un perill. L'estiu de mil nou-cents dinou, la Junta de Museus descobreix que les pintures de Santa Maria de Mur, al Pallars, ja han estat comprades i arrencades. Acabaran al Museu de Belles Arts de Boston.

4:57 Cap llei les protegia de l'espoli. La Junta de Museus no ho pot aturar, i decideix fer una cosa insòlita: comprar, arrencar i portar a Barcelona les pintures del Pirineu abans que se les emporti ningú més. La campanya comença a finals de mil nou-cents dinou.

5:13 Hi treballen restauradors italians amb una tècnica que es diu strappo. Enganxen teles a la paret pintada. Quan s'assequen, amb escarpra i martell, les estiren. Amb la tela, s'emporten només la capa de color.

5:26 L'arrebossat es queda al mur. A Sant Climent de Taüll, l'arrencament el fa el restaurador Franco Steffanoni, el juny i el juliol de mil nou-cents vint. Ja a Barcelona, la pintura es fixa a teles noves amb una cola feta de calç, formatge i llet.

5:40 I aquella cola, encara avui, aguanta. Al novembre de mil nou-cents vint-i-tres, les pintures ja són instal·lades en un museu de Barcelona, al parc de la Ciutadella. Avui el Crist de Taüll és al cor de la col·lecció romànica del Museu Nacional d'Art de Catalunya, a Montjuïc.

5:58 I a Taüll, què va quedar? Quan es van arrencar les pintures, a la paret de l'absis va aparèixer una capa més profunda del mateix Crist. Les restauracions dels anys dos mil i dos mil u, i la del dos mil tretze, van descobrir encara més pintures originals.

6:14 I des del dos mil tretze, l'església torna a vestir-se. Un vídeo mapping projecta les pintures a l'absis, i el Crist en Majestat torna a mirar els visitants des del lloc on el van pintar fa nou-cents anys. Aquesta és una història de muntanya, de fe i de pedra. També és la història d'unes pintures que van fer un viatge llarg per poder-se salvar.

6:36 Si voleu seguir-ne el rastre, la Vall de Boí us espera. Comenceu pel Centre del Romànic de la Vall de Boí, a Erill la Vall. I després, pugeu a Taüll, entreu a Sant Climent, i espereu que la llum torni a l'absis.

Una producció d'AllTuner Originals · All Tuner Labs

Allotjat a AllTuner Cast