Ecomuseu-Farinera de Castelló d'Empúries
A cau de museuEl museu que encara feia farina: a Castelló d'Empúries, la farinera del molí del Mig va seguir molent fins al 2001, quan ja era museu.
Seguireu l'aigua del Rec del Molí, un canal d'origen medieval, fins a una farinera de finals del segle XIX amb cilindres del sistema austrohongarès i una turbina Francis de 1905. Sabreu per què el 1999 el museu va contractar un aprenent de moliner, com dos mil quilos de la seva farina van anar a parar a famílies de Kosovo i què van destapar les obres: corc a les màquines, dues sitges antigues i, potser, un tros de la muralla medieval.
Ecomuseu-Farinera de Castelló d'Empúries, a Castelló d'Empúries (Alt Empordà).
0:00 L'any mil nou-cents noranta-nou, un museu de l'Empordà va fer una contractació ben estranya. No buscava cap conservador ni cap guia. Buscava un aprenent de moliner. I no era un caprici.
0:14 Aquell museu encara feia farina. Som a Castelló d'Empúries, a l'Alt Empordà. Aquí, des de l'edat mitjana, el blat ha estat un dels grans recursos de la vila. I on hi ha blat, hi ha molins.
0:29 Els d'aquí els movia l'aigua del Rec del Molí, un canal d'origen medieval d'uns cinc quilòmetres que neix a la resclosa de Vilanova de la Muga. Pel camí regava horts i camps, i al final de tot feia girar les moles. Controlar la molta era cosa seriosa. Per al comtat d'Empúries, era una activitat estratègica.
0:51 Un d'aquells molins era el molí del Mig. I a finals del segle dinou, en plena revolució industrial, el molí del Mig va deixar de ser un molí per convertir-se en una farinera moderna. La fàbrica va adoptar el sistema austrohongarès de molta gradual. Les moles de pedra deixaven pas als cilindres, i el gra es molia a poc a poc, per etapes.
1:14 El resultat era una farina de més qualitat, i molta més producció. Castelló d'Empúries es va convertir en un exemple de la modernització de la indústria farinera catalana. Els propietaris d'aquella època han deixat poques petjades. Una d'elles és una placa ovalada de metall esmaltat, de quinze centímetres per deu.
1:33 Hi diu, en castellà: Chantier i Godo, harinera, Castelló d'Empúries. És de cavall entre el segle dinou i el vint. D'un altre dels antics propietaris, Joan Ungé, el museu en conserva una fotografia. I l'energia?
1:51 L'any mil nou-cents cinc s'hi va instal·lar una turbina Francis. L'aigua del rec la feia girar, i la turbina movia tota la fàbrica. La farinera va treballar gairebé tot el segle vint. L'any mil nou-cents noranta-cinc, l'Ajuntament de Castelló d'Empúries va comprar l'edifici i el rec per convertir-los en un ecomuseu.
2:12 El mil nou-cents noranta-set es va crear l'organisme que encara avui el gestiona. I el mil nou-cents noranta-vuit va obrir les portes al públic. Però aquí ve el més curiós. Les màquines no es van aturar.
2:26 La sala d'exposició permanent eren, literalment, les màquines que feien la farina. Els visitants recorrien una fàbrica viva. I una fàbrica viva necessita qui la faci anar. Per això, el mil nou-cents noranta-nou, el museu va incorporar aquell aprenent de moliner.
2:44 Havia d'aprendre l'ofici de les mans del moliner de la casa. Les memòries del museu ho expliquen així: la maquinària era tan singular que el saber només es podia transmetre de paraula. Aquella farina sortia de veritat de la fàbrica. El museu fins i tot va posar una parada amb la seva farina a la Fira de Nadal.
3:04 I el novembre d'aquell mateix any, l'Ajuntament va acordar donar-ne dos mil quilos a famílies de Kosovo, a través de la Creu Roja de Roses i Castelló d'Empúries. Farina d'un museu, per fer pa a l'altra punta d'Europa. La fàbrica va funcionar fins al dos mil u.
3:23 El tres de maig d'aquell any es va aturar la producció, per començar les obres de rehabilitació. Mentre durava l'obra, els treballadors van netejar i consolidar les màquines. I van descobrir que algunes tenien un problema seriós de corc. Durant anys, només se n'havien tapat els forats.
3:40 Les obres van treure a la llum més sorpreses. Durant els enderrocs van aparèixer les restes de dues sitges d'època moderna, on es guardava el blat que alimentava les moles. Les havien desmantellat el mil nou-cents seixanta-dos, quan s'hi va instal·lar un molí nou.
3:55 I la paret de la farinera que dona a la bassa del rec resultava que s'aixecava, possiblement, sobre un tros de la muralla medieval de la vila. L'any següent es va restaurar la vella turbina Francis de mil nou-cents cinc. La van desmuntar, en van netejar el rodet i la van posar a punt per fer-la funcionar algun dia com a minicentral hidroelèctrica.
4:18 I el vint-i-quatre de juliol de dos mil quatre es va inaugurar el museu tal com el coneixem avui. Les màquines continuen al lloc on sempre havien treballat. L'edifici té tres plantes. I el rec, al costat, continua portant l'aigua.
4:36 Avui la farinera ja no mol. Però, si hi entreu, encara podreu seguir tot el camí del gra fins a la farina. I, en sortir, podeu resseguir el Rec del Molí a peu fins al pont de la Mercè. Us esperen a l'Ecomuseu-Farinera, a Castelló d'Empúries.