Museu Comarcal de l'Urgell

A cau de museu
Episodi 4 6 min

Tragèdia al call: el 2007, sis fosses al fossar jueu de les Roquetes van confirmar l'assalt al call de Tàrrega de 1348, en plena pesta negra.

  • L'aljama de Tàrrega i Moixé Natan, prestador i poeta en hebreu i en català.
  • La pesta, la mentida dels pous enverinats i l'assalt de juliol de 1348, amb els documents dels préstecs cremats.
  • El que diuen les fosses: almenys seixanta-nou persones, ferides d'espasa i de destral, i el collaret d'amulets d'una xiqueta de tres o quatre anys.
  • El càstig del rei i el retorn de la comunitat, que va viure a la vila fins a l'expulsió de 1492.

Museu Comarcal de l'Urgell, al carrer Major de Tàrrega (Urgell).

0:00 L'any dos mil set, als afores de Tàrrega, abans d'aixecar cases noves en uns terrenys a l'altra banda del riu Ondara, s'hi va fer una excavació arqueològica. Sota terra hi havia un cementiri. Prop de dues-centes tombes, ben arrenglerades, totes amb el cap a ponent i els peus a llevant.

0:18 Però en un racó, el més proper a la vila, els arqueòlegs van trobar una altra cosa. Sis fosses llargues, i dins, cossos col·locats l'un al costat de l'altre. Homes i dones. Gent gran.

0:31 Xiquets. Aquell cementiri era el fossar dels jueus de Tàrrega. I aquelles sis fosses confirmaven, gairebé set segles després, una història que fins llavors només coneixíem pels papers.

0:43 Tornem enrere. A finals del segle tretze, uns quants jueus s'instal·len a Tàrrega. La comunitat, l'aljama, creix de pressa. En poques dècades té sinagoga, cementiri, consell, rabí i notari.

0:56 Hi arriben famílies noves, algunes de molt riques, que presten diners a veïns i a pobles de tota la rodalia. Són tants que el vi que fan a la vila segons les seues normes no els arriba, i n'han de portar de fora. Tot indica que el call era al voltant d'un carrer que avui coneixem com el carrer de l'Estudi, entre el carrer Major i el riu Ondara.

1:16 A la part alta hi ha el forn dels jueus. A la part baixa, l'any mil tres-cents quaranta-set, s'hi aixeca una sinagoga nova. Un dels veïns més rics és Moixé Natan. Presta diners i, a més, és poeta.

1:28 Escriu en hebreu, i també en català. Però els bons anys s'acaben. Venen males collites, i crisi. I l'any mil tres-cents quaranta-vuit arriba la pesta negra.

1:38 La gent mor a cents, i ningú no entén per què. Corre la mentida que els jueus han enverinat els pous. I hi ha una altra cosa, menys confessable: molts cristians deuen diners a prestadors jueus, i els terminis s'acosten.

1:52 El disset de maig assalten el call de Barcelona. Dotze dies després, el rei Pere el Cerimoniós mana als oficials de diverses viles, Tàrrega entre elles, que protegeixin els jueus. No serveix de res.

2:06 Després de Barcelona cau el call de Cervera. I al juliol, el de Tàrrega. Un any i mig més tard, els representants de l'aljama ho van explicar davant del consell del rei, i un escrivà ho va deixar per escrit.

2:20 La gent va arribar a les portes del call i les va esbotzar a cops de destral. Van entrar tots a una, cridant que morissen els traïdors. Van atacar les cases amb llances, amb pedres, amb sagetes. S'ho van endur tot, com lladres.

2:33 I van estripar i cremar els documents dels préstecs. Sense paper, no hi havia deute. Quants en van morir? Un rabí d'aquell temps, Hayyim Galipapa, va escriure que a Tàrrega van morir més de tres-centes persones, i que els van arrossegar cap a una cisterna buida, o potser una fossa.

2:51 Les seues paraules ens han arribat a través d'un cronista posterior, Josef ha-Kohen, al llibre La vall de llàgrimes. Els documents del rei també parlen de més de tres-cents morts, però sumant Barcelona, Cervera i, sobretot, Tàrrega.

3:05 Un altre document diu que van matar els jueus i les jueves de la vila gairebé tots. Alguns supervivents es van amagar a casa de coneguts cristians, a canvi d'un present fet amb discreció, fins que va passar la fúria. I ara tornem al fossar de les Roquetes.

3:20 Les sis fosses guardaven, com a mínim, seixanta-nou persones. Des de nadons fins a gent de més de seixanta anys. Algú els va enterrar de pressa, però amb cura: tots miren cap a llevant, com mana el ritual.

3:31 Ara bé, el ritual també mana enterrar els morts amb una mortalla de lli, i estos anaven vestits. Una noia encara duia cinc botons de bronze sota la clavícula. Altres tenien monedes i una clau a la butxaca.

3:44 A la fossa més gran hi havia vint-i-cinc persones. Vint-i-tres tenien ferides als ossos. Talls d'espasa o de destral, i cops de pedra. En una de les fosses hi havia una xiqueta de tres o quatre anys.

4:10 Duia al coll un collaret de deu amulets. Dues mans de Fàtima, una de plata i una d'os. Branquetes de corall. Atzabeja.

4:19 Una dena de cristall de roca. Eren objectes per protegir els infants del mal d'ull. I després, què va passar? El rei va enviar a Tàrrega el seu procurador, Gilabert de Corbera.

4:32 Va tancar a la presó el batlle reial, Francesc Aguiló, acusat d'haver estat causa dels robatoris i les morts. Les autoritats de la vila tenien l'obligació de defensar el call, i no van fer res. Alguns culpables van acabar a la forca.

4:46 D'altres, multats o desterrats. L'any mil tres-cents cinquanta, el rei va perdonar tota la vila a canvi de vint mil sous, i setze mil més a terminis. I li va imposar una condició: en quatre anys, a Tàrrega hi havien de tornar a viure almenys quaranta caps de família jueus.

5:03 Ho van aconseguir. Sis anys després de l'assalt, una llista ja recull cinquanta-quatre famílies. Moixé Natan, tot i quedar arruïnat pel saqueig, aquell mateix any signava com a representant de les aljames de l'interior de Catalunya. Tàrrega no va tornar a veure mai més una violència així contra els seus jueus, ni tan sols l'any mil tres-cents noranta-u, quan els atacs als calls es van estendre per tot el país.

5:26 La comunitat va viure a la vila fins a l'expulsió de mil quatre-cents noranta-dos. Al mateix carrer de l'Estudi, un segle després de la tragèdia, hi vivia el metge i filòsof Avraham Xalom. Avui, tot això es pot veure de prop.

5:40 Al Museu Comarcal de l'Urgell, al carrer Major de Tàrrega, la sala Tragèdia al call guarda els objectes del fossar de les Roquetes: els botons, les monedes, el collaret d'aquella xiqueta. Veniu a veure'ls. I quan sortiu, baixeu pel carrer de l'Estudi fins al riu.

5:56 Són els carrers on vivien, fa més de sis-cents anys, els jueus de Tàrrega.

Una producció d'AllTuner Originals · All Tuner Labs

Allotjat a AllTuner Cast