Museu de Vestits de Paper
A cau de museuSembla mentida que siguin de paper: de la desfilada de Santa Llúcia d'un taller de modistes de Mollerussa a un concurs que ja passa de les seixanta edicions.
Coneixereu el taller de les germanes Vilaró, on cada 13 de desembre la roba deixava pas al paper, i com la Societat L'Amistat en va fer un concurs. Sentireu les normes, que no deixen fer servir cola per muntar el vestit, les tres categories i el premi de l'Ocellet, els guanyadors de l'última edició i la candidatura que Mollerussa, Amposta i Porto presenten perquè la UNESCO reconegui l'art de cosir vestits de paper.
Museu de Vestits de Paper, al carrer Ferrer i Busquets de Mollerussa (Pla d'Urgell), al costat del Teatre L'Amistat. Demaneu hora abans d'anar-hi.
0:00 Cada desembre, la setmana de Santa Llúcia, a Mollerussa s'apaguen els llums del Teatre L'Amistat i comença una desfilada. Hi passen vestits de nit, vestits de reina, deesses, criatures fantàstiques. I entre el públic, any rere any, se sent la mateixa frase. Sembla mentida que siguin de paper.
0:22 Perquè ho són. De paper, i de res més. Aquesta història no comença en una passarel·la, sinó en un taller de costura. Hem d'anar als anys cinquanta del segle vint.
0:34 En aquell temps, l'educació de les noies anava encaminada a fer-les bones mestresses de casa, i una de les coses que gairebé totes aprenien era cosir. Era habitual que es trobessin en un taller, i que s'hi fessin elles mateixes la roba. A Mollerussa, un d'aquells tallers era el de les germanes Vilaró.
0:51 I allí, cada tretze de desembre, celebraven Santa Llúcia, la patrona de les modistes, amb una desfilada especial. Convidaven les famílies i els amics de totes les modistes. I aquell dia, la roba deixava pas al paper.
1:06 Els vestits eren espectaculars. La idea va agradar. La Societat Cultural i Recreativa L'Amistat, fundada l'any mil nou-cents cinc, la va fer seua, i va organitzar un concurs de vestits de paper.
1:19 Havia de ser en una data propera a Santa Llúcia, per ser fidels a l'origen. Aquell primer concurs va compartir cartell amb un concurs de pentinats, i va omplir de gom a gom la sala del teatre. Els dos primers anys va ser un concurs de la comarca.
1:33 Al tercer, l'èxit el va fer créixer, i va passar a ser el Concurs Nacional de Vestits de Paper de Mollerussa. Des d'aleshores no ha parat. El desembre de dos mil vint-i-cinc en va arribar la seixanta-unena edició. I els vestits guanyadors, on anaven a parar?
1:49 Al principi, a l'espai que hi havia entre les llotges del teatre. Allí es van començar a exposar, i la gent s'hi acostava a veure'ls de prop. Però cada any n'hi havia més, i l'espai es va quedar petit. L'any mil nou-cents noranta-vuit l'Ajuntament es va fer càrrec del teatre, del concurs i dels vestits, i els va portar a un local pensat per ser museu, a les Galeries Sant Jordi.
2:11 I el desembre del dos mil nou, el mateix cap de setmana del concurs, es va obrir el museu nou, just al costat del teatre on tot va començar. Té quatre plantes, i hi trobareu una vuitantena de vestits exposats. Ara bé, com es fa un vestit de paper?
2:28 Les normes del concurs són estrictes. El vestit s'ha de fer única i exclusivament amb paper, cosit a mà o a màquina. Res de cola per muntar el vestit. La cola només es pot fer servir per als complements: barrets, corones, ventalls, joies.
2:44 Es permeten cremalleres, velcro, gafets o filferro, però no cap paper plastificat ni metal·litzat. Cada modista ha de portar una mostra del paper original, sense tocar, de deu centímetres de costat. I al jurat hi ha un professional de la fabricació de paper, que comprova què s'ha fet servir i premia qui en treu el millor partit.
3:05 El primer premi de cada categoria té nom propi: l'Ocellet. Hi ha tres categories. Moda Actual, amb vestits de nit o de carrer. Fantasia, inspirada en mitologies, llegendes o ciència-ficció.
3:19 I Època, amb vestits de reis, de nobles, de cerimònia. Les tècniques també han anat canviant. A la costura de sempre s'hi han afegit el plegat de l'origami o el quilling, que fa dibuixos amb tires de paper enrotllades.
3:33 Mireu els guanyadors de l'última edició. Un vestit daurat, brodat amb ganxet i pedreria, inspirat en una emperadriu d'Orient, fet per una llar de jubilats d'Alguaire. Una deessa del fred, amb flocs de neu i una aurora boreal, d'una associació d'Almenar.
3:48 I un vestit de moda actual que evoca les vinyes de la Rioja. Tot de paper. Hi van concursar cinquanta-vuit vestits, de Catalunya, d'arreu de l'Estat, i fins i tot de Porto.
4:00 I és que Mollerussa no està sola. A Amposta, a les Terres de l'Ebre, també cusen vestits de paper. I a Porto, a Portugal, al barri de Foz do Douro, cada estiu fan una desfilada de vestits de paper pels carrers, amb més de set-cents participants.
4:15 Des del dos mil vint-i-dos, les tres ciutats treballen juntes en una candidatura perquè l'art de cosir vestits de paper sigui reconegut per la UNESCO com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. Una última curiositat. Mollerussa ja era terra de paper molt abans dels vestits. L'any mil vuit-cents noranta s'hi va instal·lar la Forestal d'Urgell, una fàbrica de paper i cartró que va funcionar gairebé un segle.
4:41 Res no diu que una cosa portés a l'altra. Però fa gràcia pensar-ho. Si voleu veure de prop com el paper es torna seda, vellut o or, veniu al Museu de Vestits de Paper, al carrer Ferrer i Busquets de Mollerussa, al costat del Teatre L'Amistat.
4:58 Demaneu hora abans, i passeu-hi una estona. I si podeu, torneu-hi el desembre, per Santa Llúcia. Quan s'apaguen els llums del teatre, ja ho veureu. Sembla mentida que siguin de paper.